Històricament, el triatge
mèdic es va desenvolupar per la necessitat de donar prioritat
als soldats ferits al camp de batalla. Va ser al començament
del segle XIX, quant un metge de l’exercit de Napoleó (Dominique
Jean-Larrey) a
França es va adonar que per millorar la supervivència
dels soldats ferits, era necessari atendre primer i de forma
ràpida als mes greus (triatge ve del francès
“trier”, que vol dir triar, escollir o ordenar). Durant el
segle següent, aquesta pràctica es va estendre per tots
els camps de batalla, de manera que els soldats que no podien ser
operats immediatament, rebien tot el tractament necessari per
mantenir-los en les millors condicions possibles. D’aquesta
manera, el triatge ha estat una ajuda molt important per millorar el
pronòstic dels ferits en temps de guerra.
El triatge als serveis
d’urgències es va començar a introduir
tímidament a principis d’aquest segle, encara que no ha
estat universalment aplicat fins els últims anys, quan els
serveis d’urgències van començar a tenir personal
propi de forma generalitzada.
Els objectius finals d’un
sistema de tria al servei d’urgències son:
1. Identificar ràpidament
els malalts que pateixen una malaltia que posa en perill la seva vida;
2. Determinar l’àrea
de tractament adient per als pacients que van al servei d’urgències;
3. Disminuir la congestió
de les àrees de tractament dels serveis d’urgències;
4. Permetre una avaluació
continuada dels malalts;
5. Informar als pacients i llurs
famílies sobre les cures a realitzar i el temps d’espera;
6. Ajudar a recollir
informació per a una actuació ajustada a la gravetat
del malalt
Apart d’aquest objectius
últims, el triatge millora l’assistència donada
als servei d’urgències perquè facilita la
disponibilitat del personal, millorant el tracte humà envers
els pacients i les seves famílies. Millora els circuits
d’entrada i sortida d’urgències, ja que obliga a la
resta de serveis a millorar les seves actuacions i circuits. Millora
la qualitat global del servei que es dona, perquè obliga al
servei d’urgències a una millora continua de la qualitat
per assolir els objectius que el mateix sistema imposa, millorant
finalment els pronòstic dels pacients que acudeixen a urgències.
Un pacient visitat a un servei
d’urgències amb un sistema de triatge operatiu,
notarà que es atès d’una forma ordenada, no sempre
coincident amb la seva hora d’arribada, però sabrà
que la seva esperà sempre estarà condicionada per
l’existència de pacients amb malalties mes greus, que
estarà contínuament informat dels temps
d’espera i avaluat periòdicament per evitar que la seva
situació empitjori, cosa que posarà en marxa tos els
mecanismes per no retardar la seva avaluació mèdica
definitiva. Un pacient que espera a ser visitat en un servei
d’urgències amb triatge, espera informat, atès i segur.
El funcionament eficaç
d’un servei d’urgències necessita la presència
d’un equip de professionals que pugui identificar les
necessitat dels malalts, decidir les prioritats i prendre les
primeres mesures. Aquest equip de professionals ha de disposar
d’un sistema de triatge validat i d’eficàcia
contrastada. Entre els sistemes de triatge homologats que hi ha a rel
del mon, actualment el mes estes, es l’escala canadenca de triatge (“Échelle
Canadienne de triage et de gravité pour les départements
d’urgence). El bon
funcionament d’aquest sistema de triatge a un servei
d’urgències garanteix la qualitat del servei, cobrint
tots els requisits que un espera d’un sistema de triatge modern,
ben dissenyat i aplicable a qualsevol tipus d’hospital, tant a
nens com a adults. D’altra banda, el poder utilitzar aquest
sistema i assolir els objectius que marca, porta implícit un
alt nivell de professionalitat i d’organització tant al
servei d’urgències com al conjunt de l’hospital.
El
Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de
Meritxell, disposa en aquest moment d’un sistema de triatge
modern i contrastat, basat en l’Escala
Canadenca de Triatge i Gravetat pels Serveis d’Urgències
(Canadian Triage and Acuity Scale: CTAS),
que s’està utilitzant amb èxit al Canadà,
Estats Units d’Amèrica, Anglaterra i altres països,
realitzat per personal d’infermeria amb suport mèdic, i
al que nosaltres hem afegit un suport informàtic
intel·ligent (el Programa
d'Ajuda al Triatge (CTAS-MAT informatics program: Triage aid program):
web_e-PAT que,
en mans de personal qualificat, entrenat i amb experiència, garanteix
que cap pacient greu hagi d’esperar per ser visitat al nostre
servei, i el que és tant o més important, que cap
pacient pugui patir un empitjorament del seu estat durant l’espera.
Pel procés de triatge,
l’assistència s’inicia des del primer contacte del
pacient amb el personal d’infermeria i/o metge-ssa de
l’Àrea de triatge, i es manté de forma continuada
fins la seva alta o ingrés. Alguns pacients passaran
directament de l’Àrea de tria a l’Àrea de
tractament, d’altres, amb motius de consulta i estat que permeti
un temps d’espera raonable, preestablert i controlat, hauran
d’esperar. Durant aquesta espera, els pacients i els seus
acompanyants, tindran en tot moment al seu abast un professional, que
mitjançant un circuit tancat de televisió,
controlarà la Sala d’espera, i estarà a la seva
disposició per informar-los de tot allò que sigui necessari.
Hi ha moments, en que tot Servei
d’Urgències pateix situacions
de col·lapse, que
l’impossibiliten per donar una atenció fluida als
pacients. Per aquests casos, hem previst
una Sala de visita i cures (sala ràpida
o Fast track), on alguns
pacients podran ser atesos de forma fluïda, i des de la que
podran ser donats d’alta. En aquesta sala, l’equip
mèdic comptarà amb tota la
infrastructura tècnica del servei per diagnosticar i/o tractar
correctament als pacients visitats.
Per acabar hem de dir que tots
aquests canvis, que han requerit un important esforç
d’adaptació estructural i professional,
d’aprenentatge i entrenament, s’han fet per donar un millor
servei als usuaris del Servei d’Urgències, cosa que estem
convençuts sabran apreciar, i revertirà en mantenir i
millorar la confiança que la població d’Andorra
té en els nostre Hospital, i en el Servei
d’Urgències, amb uns professionals que durant les 24
hores del dia i els 365 dies de l'any, estan al seu servei (7 d'abril de
2001).
